4. GÈNERES DE LA MÚSICA ELECTRÒNICA
En aquest apartat m’he trobat amb molts problemes, ja que cadascú dona la seva classificació dels diferents generes. Si hi ha una cosa en la que tothom està d’acord és en el fet que hi ha generes i subgèneres. Després d’analitzar les diverses maneres d’englobar els gèneres de la música electrònica he decidit englobar-los en englobat en 9 grans categories; House, Trance, Techno, Breakbeat, Ambient, Industrial, Jungle/drum’n’ bass, Hardcore i Downtempo. Aquestes desemboquen cada una en diversos estils, alguns dels quals són podrien estar en més d’una categoria, però pel que he acabat decidint, les he col·locat a on he cregut que encaixen millor. De cada gènere he explicat una breu fitxa tècnica, igual que de cada estil.
4.1 House
El House és un estil de música electrònica amb uns inicis que comencen sobre l’any 1985. Agradi o no, el House és primer de tot un descendent directe del so de la música disco que va aconseguir trencar a través de la música, diferents problemes socials i racials encara que solament fos dintre d'una pista de ball, tenint com estils més destacats “The Warehouse” a Chicago (el DJ principal era Frankie Knuckles), el qual va donar nom a aquest estil. Els seus creadors mesclaven elements de la música disco amb sons electrònics influïts per la música de Kraftwerk. Si bé aquest moviment es va originar com una reacció a la saturació produïda per la música disco i derivats (en un primer moment va ser una oposició i una verdadera revolució en el so i en el concepte), però a principis dels anys 90 va iniciar-se la seva clara tornada al so disco en estat pur. L'objectiu del house principalment està enfocat a la pista de ball; tot i això, hi té cabuda l'experimentació i el minimalisme. Es tracta, juntament amb el trance, d'un dels estils de música electrònica més aclaparadors, ja que els seus exponents barregen una gran varietat de ritmes, sent la percussió un dels més emprats. El house té un ritme suau a la bateria, que augmenta depenent del subgènere. Malgrat els canvis i els molts gèneres musicals que surten a la llum cada dia, el house manté moltes de les seves arrels en els seus subgèneres, la qual cosa fa d'aquest estil musical un dels més fàcils d'escoltar per al públic, ja que els seus sons no són tan forts en comparació amb alguns dels més durs, com ara el hardcore, el drum and bass o el jungle, els quals es diferencien per les seves percussions extremes i pels seus continus sons atmosfèrics. Així que la paraula "House", deu el seu nom d'aquesta emblemàtica sala de Chicago i de tot el que va passar en ella.
4.2 Trance
El trance és un subgènere més de la música electrònica, compost per sons sintètics, acords llargs, sons àcids, base rítmica amb percussió i melodies molt elaborades.
Acostuma a tenir una freqüència de percussió major als 130 BPM (Bits Per Minut), les melodies són llargues i evolucionen al llarg del temps. És habitual la polifonia.
En la composició d’aquest estil de música s’acostumen a utilitzar diversos efectes acústics, com l’eco, la reverberació, la distorsió, el flanger, el delay o el filtrat. Aquests efectes són aplicats als acords, a la melodia i a la percussió.
El trance té diverses branques. Algunes d’elles, més fortes, són per exemple el hard trance i el tech trance. També trobem el goa trance (nascut a les illes Goa, d’on en prové el nom) o psytrance, amb sons molt psicodèlics i penetrants.
Avui dia el trance ha evolucionat i els seus sons provinents de moderns instruments electrònics i software especialitzat ha adquirit un alt grau de percepció de sons.
4.3 Tecno
La música techno (o tecno) és un estil de música electrònica molt rítmic, creat a mitjans dels anys 80 a la ciutat de Detroit. Està influenciat tan de la música electro com del house.
Es caracteritza per un ritme monòton i repetitiu, però ballable en 4/4, i la conseqüent utilització d’instruments electrònics, com sintetitzadors o samplers. A diferència dels estils de l’electro pop, el techno no utilitza l’estructura d’una cançó, sinó que és estructurat de manera repetitiva, per maximitzar l’efecte ballable de la música. Precursors importants del so techno van ser músics alemanys del grup Kraftwerk, que des de mitjans dels setanta crearen mescles entre el pop i la música electrònica, però també temes molt monòtons i ballables.
Des de principis dels anys 1990, el techno té molt d’èxit pràcticament a tot el món i genera una subcultura pròpia, caracteritzada per les festes rave (festes multitudinàries que acostumen a durar més d’una nit), un estil de moda propi, i almenys als principis, una forma de pensar liberal que tenia com a propòsit la pau i la tolerància al món. Llastimosament, en l'actualitat, alguns sectors relacionen el Tecno amb el consum d'autopefaents, però aquesta afirmació és una generalització molt rotunda que la majoria d'entesos en música electrònica no comparteixen.
4.4 Chill Out
El chill out és un gènere que es caracteritza pel seu ritme relaxat i el predomini de la melodia sobre la veu, sovint absent. Va sorgir com a música per posar després de les festes i a les discoteques, animant als consumidors a seure i descansar, però va estendre's a partir dels anys 90 com a gènere musical independent, amb discs i festivals propis que ja no es lligaven necessàriament a un moment posterior a altres músiques.
4.5 Electronica
Aquí trobem aquest terme fent referència a aquella música electrònica la qual experimenta, en sorgeix el Industrial, l'experimental, el IDM, l'electro,... té sons desordenats aparenment, però que segueixen un ordre.
4.6 Indie
L'indie, sorgeix a causa d'un interés en la música disco dels 79's i 80's i te característiques similars però més actualitzat.
El fet de gaudir amb aparells i instruments molt més evolucionats li dona un toc electrònic molt interessant.
4.5 Electronica
Aquí trobem aquest terme fent referència a aquella música electrònica la qual experimenta, en sorgeix el Industrial, l'experimental, el IDM, l'electro,... té sons desordenats aparenment, però que segueixen un ordre.
4.6 Indie
L'indie, sorgeix a causa d'un interés en la música disco dels 79's i 80's i te característiques similars però més actualitzat.
El fet de gaudir amb aparells i instruments molt més evolucionats li dona un toc electrònic molt interessant.
4.7 Drum’n’bass
Es caracteritza per una música derivada de ritmes en un principi jamaicans, que a partir de la fusió amb diferents estils de música ja existents i l’aparició de la música electrònica, va incorporar efectes i bases rítmiques electròniques i una velocitat molt més accelerada. El “drum ‘n’ bass” té tantes facetes rítmiques que és ballable de formes molt diverses. Uns ballen al ritme de la línia de baixos, altres al so de la percussió, també al tempo (velocitat o BPM) o al ritme dels “stabs”. Es tracta d’una dansa frenètica i lliure en la que tots els músculs s’activen i descarreguen, i en la que sobresurten els breakdanz i balls de ballet minimalistes i accelerats.
Baixos subsònics, brakbeats i creació digital. En un principi derivava de l’acid house i el hardcore, després artcore, raggajungle, la obscuritat amb el darkstep, la devallada de l’escena, el ressorgir i el hardstep i el techstep, el jazzstep, junt amb el liquidfunk, o el jump up, etc. Encara al principi el tempo rondava els 140 BPM, aquest va anar accelerant-se i actualment arriba als 170-180 BPM.
4.8 Hardcore
Va aparèixer realment als 90's tot i que anteriorment hi havien grups que feien una música similar, se'ls anomena pre-Hardcore. Per exemple Speed Emperors o Marc Acardipane.Juntament amb el House va assolir una gran popularitat. A causa d'aquesta popularitat van aparèixer subestils com el Artcore, Speedcore, Terrorcore,..
Avui en dia el Hardcore segueix tenint una gran popularitat i un públic que el segueix, hi han diverses discoteques que practiquen exclusivament aquest tipus de música electrònica.
