3. EVOLUCIÓ DELS INSTRUMENTS
L’evolució dels instruments és divideix en 4 grans apartats.
El primer va del segle XIX al 1915, i s’anomena l’Era dels primes experiments, en la qual van començar a sorgir aparells o tècniques per aconseguir generar so, eren instruments molt rudimentaris i que aconseguien resultats poc eficients. Tot i això aquests experiments van començar a crear un interès per seguir avançant en aquesta direcció.
El segon apartat va del 1915 al 1960, aquí amb el descobriment del triode, o tub vuit es va donar nom a aquest període, l’Era del tub vuit, mitjançant l’aplicació del tub vuit s’aconseguia produir sons audibles. Els aparells eren més sofisticats i obtenien resultats més impactants.
Més tard, del 1960 al 1980, van començar a instal·lar-se els circuits als instruments mateixos, i això es va anomenar l’Era dels circuits integrats. Els instruments cada cop eren mes manejables, ja que anteriorment gairebé tots tenien unes dimensions excessives i en complicaven la comercialització i utilització
Finalment del 1980 al present, tenim l’Era digital, la qual està en continua expansió i qui sap fins on arribarà, cada cop traspassa més límits i aconsegueix l’impensable. Aquí apareixen els aparells purament electrònics i que s’usen actualment.
Instruments més importants: s. XIX – 1915 primers experiments.
-El ressonador de Helmoltz, del físic i matemàtic alemany Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz: s’utilitzava per analitzar tons que creen sons naturals complexos, l’aparell era controlat electrònicament. Data aproximadament del 1860.- Telègraf musical, 1876.
Creat per Elisha Gray. Va crear aquest aparell que utilitzava canyes d’acer amb les quals les oscil•lacions es transmetien sobra una línia telefònica a traves d’electroimants. E. Gray al 1872 va fundar la Western Electric Manufacturing Company. Més tard va dedicar-se a investigar i va fer diverses millores al seu telègraf com per exemple de poder controlar mes simplement la roda del tó.Fonògraf, 1878.
de l’històric Thomas Alva Edison: s’utilitzava per enregistrar i reproduir so. Un diafragma per el qual parlaves o posaves algun so, feia vibrar una agulla al final d’aquest la qual amb la vibració de les ones anava marcant un cilindre d’alumini el qual anava donant voltes mitjançant una manibella. Quan la maquina tornava al punt d’inici el so abans marcat es reproduïa, amb una qualitat de so no molt bona però va ser tot un descobriment molt impactant per l'època. (vídeo del funcionament del fonògraf d'Edisson)
Més endavant, Emilie Berliner, 1888, van fer-ne una versió anomenada gramòfon, la qual tenia el mateix principi que el de l’aparell d’Edisson però en comptes de cilindre el so es gravava en un disc pla.
-Telharmonium, 1906.
Ideat per Thaddeus Cahill, és el que tothom considera primer instrument purament electrònic. Pesava 200 tones i mitja més de 18 metres de llarg. Patentat el 1897 però no va estar preparat fins el 1906, temps en el que va estar ocupat aconseguint els diners necessaris per construir-lo.
Consistia en 145 dinamos capaces de generar diferents freqüències sonores, controlat des de diversos teclats de set octaves. Fet que feia necessari que per tocar-lo fossin necessaris 2 o 3 intèrprets.
Thaeddus Cahill, sense saber-ho va inventar el ‘’streaming’’, es a dir, el Telharmonium mitjançant la connexió telefònica, s’escoltava música en directe a restaurants i salons de Nova York, on tenien unes bocines similars a les gramoles que venien connectades per línies de coure des de la maquina.
Va ser rendible durant un temps, llavors tot i que s’havien construït dos models nous amb moltes millores, i després d’haver sobreviscut a la caiguda del Wall Street i a la I Guerra Mundial, el ‘boom’ de la radio va acabar amb el Telharmonium , però tot i això gracies a ell van aparèixer mols instruments i aparells ideats en ell.
-Choracello, 1909
Era un instrument híbrid. Dissenyat per Melvin Severy amb l’ajuda del seu germanastre George B. Sinclair. El van fabricar a Boston. La idea d’aquest aparell era fer un organ que pogués esta a les cases de la gent, tot i que va sortir una mica aparatós i bastant car, se’n van vendre uns sis. Només es veien els teclats, tota la resta de l’aparell se situava a les golfes.Aquest instrument consistia en dos teclats, superior (piano) i inferior (piano i òrgan) que funcionaven mitjançant un sistema electromagnètic similar al Telaharmorium.
Instruments més importants: 1915 -1960 la era del tub vuit o ‘’tríode’’
- Audion piano, 1915
Inventat per Lee De Forest, creador de la vàlvula electrònica de tríode la qual era capaç de crear freqüències d’àudio combinant senyals d’alta freqüència per crear-ne una de més baixa dins de la gamma audible. Amb aquesta vàlvula a la ment, De Forest va crear un instrument en que hi havia una vàlvula per octava controlades per un sistema de claus. El so sortia a un sistema d’altaveus que es podien col•locar a tota l’habitació per donar l’efecte dimensional. Més tard es va evolucionar per poder donar-li polifonia al instrument.- Theremin, 1917
Invent de Lev Sergeivitch Termen, monofònic, que funcionava sense que l’interpret el toques. Tenia dos antenes metàl•liques que sortien de una caixa de fusta, una vertical pel to i una horitzontal pel volum. Al moure les mans a prop de les antenes, sorgia un so que depèn com posessis les mans pujava de volum i de to o en baixava.Aquest invent va presentar-lo davant de Lenin el qual va quedar impressionat, va fer construir-ne 600 unitats i d¡aquesta manera va ser mol popular arreu. Va ser el priemr instrument que va utilitzar-se i comercialitzar-se arreu i durant un període mol llarg, inclús actualment s’utilitza.
(Vídeo on és veu a el propi creador de l'aparell
fent-ne ús).
(Model de Theremin actual, concretament el Etherwave Estándar, valor aprox. 400 €) (vídeo d'un senyor que ensenya a tocar aquest instrument
per internet. Aquest és només un de molts vídeos que te
penjats.)
- El electrophon, 1921
Era l’instrument inicial de la gamma d’instruments Sphäraphon a Berlín entre 1921 fins el 1928 pel músic Jörg Mager.
L’electrophon estava controlat per una manovella que el music movia amb un dial creant així un efecte anomenat glissando, aquest consisteix en el desplaçament continu de to d’una nota a una altre.
- El Kurbelsphäraphon, 1923
Aquest va ser un electrophon millorat que evitava el glissando continu i millorava el timbre. Tenia dos manovelles i un pedal per controlar el volum. Del compositor Georgy Rimsky Korsakov.
- El Pianorad, 1926
Evolució del Staccatone, del mateix creador ambdós aparells, creats per Hugo Gernsback, eren ociladors LC, el Pianorad en tenia 25 cada un dels quals tenia el seu propi altaveu, semblava un Harmorium. Va ser acompanyant en concerts de piano i violí.
Instruments més importants: 1960 -1980 circuits integrats.
- Moog modular, 1964 va ser creat per Robert Moog, va ser un fet molt important per a la història de la música electrònica. Aquest va inspirar a un jove anomenat Walter Carlos (Wendy Carlos) que va gravar interpretacions amb sintetitzadors de la música clàssica de Bach, que van tenir molt èxit. Aquest èxit que va suposar va fer que els sintetitzadors no servissin nomes per universitats o investigadors sinó que tingués un paper important en la música popular. A causa de les grans dimensions del Moog modular va ser creat el minimoog, 1971 segon sintetitzador pràctic de la historia, el primer va ser el VCS3, però tenia forces limitacions. Actualment trobem el Minimoog Voyager, entre d’altres models.
Minimoog Minimoog Voyager
Instruments més importants: 1980 – present: era digital.
La nova generació d’instruments que va apareixer van ser els sintetitzadors digitals de control complex i controlats a partir de un software.
YAMAHA, models destacats.
- Sintetitzador GX1, 1974. Va sorgir abans del 1980 i tot i ser innovador, era molt car y no va tenir massa exit.
- El sintetitzador DX7, 1983. Va ser el primer sintetitzador verdaderament digital i es va convertir en un èxit, s’en van vendre unes 180.000 unitats.
(Demostració del funcionament d'un sintetitzador Yamaha)
CASIO, models destacats entre 1982 i 1992
- Cz- 101
